La venda directa a col·lectivitats obre noves oportunitats als productors de proximitat
Notícia via Restauración Colectiva
Sense el sector primari no hi ha aliments i sense aliments no hi ha futur. En aquesta entrevista a tres bandes parlem amb dos agricultors i una ramadera que veuen en l'organització de les 'Llotges de productes de proximitat' una via de supervivència per al territori i la millor eina per connectar el sector agrari amb la restauració col·lectiva a través de la contractació pública.
Les noves legislacions estatals i autonòmiques obligaran les empreses de restauració col·lectiva, principalment aquelles que treballin amb escoles, a augmentar les seves quotes d'aliments de producció ecològica i de temporada. Una ramadera i dos agricultors catalans ens donen la seva visió de les possibilitats i reptes que representaran per a ells aquests canvis, començant per la posada en marxa a Catalunya del projecte 'Llotges de productes de proximitat' (llotges de productes de proximitat), que ha arrencat enguany a Bellcaire d'Urgell (Lleida) i que té com a objectiu facilitar la compra d'aliments de proximitat per a menús de col·lectivitats. Està previst que entre final del 2022 i principi del 2023 es posi en funcionament una segona a l'Aldea (Tarragona) i que l'any vinent sigui una de més mida a Barcelona. Més endavant se n'obrirà una quarta a la província de Girona.
Gemma Arnillas, ramadera a Lleida, Roger Catà i Albert Vilardell, agricultors de Tarragona i Girona respectivament, aposten pel camp com el seu mitjà de vida. Mentre que Roger i Albert segueixen amb passió la tradició familiar de cultivar les seves terres alhora que han adaptat els seus negocis als nous temps, Gemma procedeix de la ciutat de Barcelona i fa poc més de vuit anys va decidir canviar la seva ocupació en una multinacional per dedicar-se enterament a gestionar un ramat de 400 ovelles. Tots tres reivindiquen que la seva feina obtingui un reconeixement i una retribució justa. En aquest sentit, coincideixen que poder destinar una part de la seva producció –en base a una planificació adequada– a la demanda procedent de la restauració col·lectiva, els ajudaria a aconseguir-ho.
Precisament, el projecte col·laboratiu 'Llotges de productes de proximitat' –liderat per la Federació de Productors de Venda de Proximitat de Catalunya (FPVPC) juntament amb l'Institut del Patrimoni Culinari Català i amb el suport del Departament d'Agricultura de la Generalitat i Pimec – pretén promoure un model innovador de plataforma de compra de productes de proximitat per als menjadors de les col·lectivitats, programant les necessitats de productes i pactant un preu just per als productors.
Així, Gemma Arnillas, fundadora de 'Pla Oví', una explotació familiar d'ovelles i xais en base a Algerri (Lleida), considera que les llotges constitueixen "un projecte molt important per als productors locals, que podran vendre-hi el seu producte sense intermediaris" i valora que pròximament un decret llei obligarà les empreses de restauració col·lectiva a comprar una part dels aliments dels seus menús en aquests punts de venda de proximitat.
Un aspecte que també destaca Roger Catà, jove agricultor al capdavant de l'empresa familiar 'Mas Montseny' del Morell (Tarragona) –que produeix i comercialitza oli d'oliva i fruita, principalment melocop– per a qui "les llotges connecten al sector agrari, la restauració col·lectiva i la contractació pública, cosa que ens fa molt més eficients i competitius. Per això cal posar en pràctica al més aviat possible el nou marc normatiu d'alimentació a Catalunya".
Per la seva banda, Albert Vilardell, agricultor de la petita empresa 'Mas 4 vents', que cultiva i comercialitza fruites i verdures a Vilafant (Girona), incideix en la reducció d'intermediaris: "estic a favor de totes les opcions de comercialitzar sense passar pels grans majoristes i la distribució i amb impacte al territori. Em sembla positiu escurçar la cadena d'intermediaris i tenir una sortida de venda per als productes a preus justos tant per al productor com per al comprador i, sobretot, per assegurar un producte de màxima qualitat i el més proper possible per al consum. Per a la societat suposa beneficis com generar menys residus i petjada de carboni, i en el cas de la restauració, els permet desvincular-se del llast de tenir només en compte el preu".
Una iniciativa amb futur
Les llotges encara estan iniciant la seva andadura i, per tant, aquesta primera fase ajudarà a realitzar ajustos per permetre que funcionin amb èxit al més aviat possible. Les aportacions dels seus usuaris pioners seran decisives per a això. Per ara, el projecte més avançat és el de Bellcaire d'Urgell (a la comarca ilerdenca de la Noguera).
En el cas de Gemma, el producte que ofereix en aquesta llotja propera a la seva finca és la carn de xai de pasturatge. Com detalla, de moment "la majoria la comercialitzem a la nostra pròpia botiga i a través de la nostra pàgina web als restauradors i al consumidor final. El següent pas és abastir també les col·lectivitats. Ja disposem de la infraestructura necessària (el local, les cambres...) però ens falta la demanda, signar el conveni i que les empreses de restauració col·lectiva, que són les que ens poden oferir volum i regularitat en les comandes, apostin per nosaltres i comencem a treballar, que és el principal".
En definitiva, la ramadera valoraria "saber més o menys quants xais vendré a la 'llotja' amb alguns mesos d'antelació com a mínim, per fer una previsió. D'aquesta manera podria veure si podem créixer o no, si la nostra explotació és viable". Per això, demana a les empreses de restauració col·lectiva "que tinguin la màxima empatia i confiança en els productors locals". Així mateix, reclama que "l'administració s'impliqui plenament en el projecte de les llotges".
La possibilitat de planificar és també un dels aspectes positius de les llotges que destaca Roger Catà: "són una eina potent i necessària de coordinació territorial i alimentària, ja que redueixen el rebuig alimentari, treballen amb preus justos per als productors i permeten una programació dels cultius. Això fa que en restauració col·lectiva puguem gaudir d'una alimentació més saludable, sostenible i amb productes de proximitat".
Roger encara no comercialitza els seus productes a través de les persones, però creu fermament en les seves possibilitats: "la meva implicació en el projecte és total, ja que representa un model de país sostenible que encaixa amb la meva manera de ser i pensar, i la de molts pagesos. Per això, tenim previsió de participar amb els productes que elaborem a casa durant el 2023. Quan estigui a punt a llotja de Tarragona començarem a vendre les nostres fruites, olis i verdures, juntament amb altres productes d'agricultors de la zona".
Per la seva banda, Albert Vilardell explica que "a Girona encara no hi ha cap 'llotja' projectada a curt termini. Més endavant valorarem vendre-hi, però la nostra explotació és petita i tenim un mercat ja establert. Igual que altres pagesos de Girona, tenim produccions petites i, sent realistes, no podem comprometre gaires quilos de producte".
Traves burocràtiques i dificultats logístiques
Un estudi sobre la restauració col·lectiva a Catalunya impulsat per FEPVPC, IPCC i Pimec va detectar que els menjadors escolars i de les col·lectivitats segueixen algunes dinàmiques per realitzar la compra de productes que no afavoreixen els productors locals. Per això, el projecte de les 'Llotges de productes de proximitat' busca crear un clima de confiança i col·laboració entre pagesos i compradors per millorar la planificació anual de la producció i dels menús saludables i sostenibles.
Així mateix, va quedar de manifest la necessitat d'agrupar sota un mateix paraigua productors, gestors de menjadors de col·lectivitats i entitats públiques per crear sinergies i un espai de treball conjunt per articular un marc normatiu "que reguli i incentivi l'alimentació saludable, de proximitat i sostenible" a través de la Llei de Contractació Pública Alimentària.
Tot i això, encara queda molt per fer. De fet, tant Gemma com Roger i Albert coincideixen a assenyalar com a principals obstacles a salvar els complicats tràmits administratius i solucionar els problemes logístics.
Segons Gemma, "caldria millorar la interacció amb l'administració i reduir la burocràcia". En aquesta línia, Albert sosté que "l'administració és un gran monstre que posa una càrrega massa gran de burocràcia i sovint prohibicions absurdes per a l'activitat agrària. Les llotges com a intermediàries són una bona opció sempre que l'administració miri d'afavorir-les. El que s'hauria de fer és facilitar la feina". D'altra banda, argumenta que "un altre handicap és que les empreses volen cobrar uns preus adequats per als seus menús i que se'ls subministrin també. Cal una molt bona plataforma logística i això és el més complicat".
A parer de Roger, "falten ofertes que coordinin la comunicació entre territori, pagesia, restauració col·lectiva i contractació pública. Així que estem molt contents que les Llotges de Proximitat ho hagin aconseguit i segur que aquest model d'alimentació, basat en la programació de cultius i menús de restauració col·lectiva, es consolidarà".